Des de fa dos anys, el grup de pallassos Parranda Clowns visita un cop per setmana les persones ingressades a l'Hospital Universitari de la Santa Creu. Al capdavant d'aquest equip de voluntaris hi ha la vigatana Montse Galobardes, una fotògrafa interessada des de sempre en la intel·ligència emocional que va aprofitar el seu viatge a Mèxic per formar-se en l'àmbit del 'clown' i la risoteràpia i convertir-se en 'metgessa del riure'.

Galobardes és una persona preparada per aplicar l'humor com a teràpia i amb una llarga trajectòria com a voluntària en diferents espais amb persones vulnerables i amb risc d'exclusió social com orfenats, presons, hospitals, etc. La mort del seu tiet a l'Hospital Universitari de la Santa Creu la va fer coneixedora de la tasca d'aquest centre i de la humanitat amb què es tracta als pacients. Va ser aleshores quan va decidir presentar un projecte a l'hospital per proposar-los el seu voluntariat de 'clowns'.

Així va néixer fa més de dos anys Parranda Clows, un projecte que s'ha anat fent gran i que, malgrat comptar ja amb una desena de col·laboradors, té ganes de seguir creixent: "Jo sense els voluntaris no puc fer res. Sense ells, la Dra. Tirita no és ningú. Necessito quants més voluntaris millor, jo els ensenyo i els agafo de la mà. Per venir, no s'ha de ser el pallasso infantil que tots coneixem, sinó un altre tipus de pallasso diferent", explica Galobardes.

Com és el pallasso de Parranda Clowns? "És un pallasso de cor, amb empatia, respectuós i afectuós. No és un personatge preestablert, sinó que es transforma en cada circumstància segons l'energia, l'ambient i el pacient que té al davant. Intentem que els pacients desapareguin de l'hospital per uns moments, proposant un joc d'imaginació. Intentem no parlar mai ni de política, ni de futbol ni de religió, però si calgués, també es podria trencar la norma. Proporcionem al pacient el què necessita, amb un estat d'ànim positiu".

Durant la vostra actuació, la improvisació hi juga un paper clau. "Sí, totalment. Tenim un maletí amb accessoris i tenim algunes coses preparades però improvisem molt. Portem posat el nas de pallasso, que és la màscara més petita del món i és la que fa que la gent ens estimi abans de conèixer-nos, ens facilita l'entrada o ens permet un tipus de bromes que no podríem fer sense aquesta màscara. Ens posem el cor al nas i d'alguna manera li estem dient al pacient: Vinc a donar, no vull res de tu".

Què aporteu els Parranda Clowns a les persones ingressades que visiteu? "Ens hem adonat que això que fem funciona. No hem curat mai a ningú rient, per desgràcia, però sí que hem vist com d'important és l'actitud i l'estat d'ànim per afrontar les diferents circumstàncies de la vida. Ens agrada poder contribuir en què, en els moments difícils, l'energia sigui més sana. Ens pot semblar que nosaltres donem molt però en el fons és molt egoista perquè ells també ens regalen moltes coses a nosaltres, sense saber-ho, és molt el què ens emportem".

Alguna d'aquestes coses que us emporteu és.... "El més fantàstic que m'ha passat mai és que un dia, a Mèxic, vaig aconseguir fer riure un nen amb paràlisi cerebral. De totes maneres, per al millor benestar emocional dels voluntaris, sempre fem uns rituals a l'inici i al final de la sessió. Abans d'entrar, fem un forat negre on hi enterrem tots els mals rotllos i tot allò negatiu que no volem que entri a l'hospital. I quan marxem, fem a la inversa, deixem les qüestions menys bones (que solen ser poques) i ens enduem tot allò bonic que hem viscut".

Tothom serveix per fer aquest tipus de voluntariat? "Tots tenim un pallasso a dins, tot i que alguns estan més latents que d'altres. Jo vaig descobrir el meu pallasso interior quan vaig veure que podia reconvertir un dels meus defectes en una virtut. Sóc una persona sapastre i quan vaig fer un curs de 'clown' em vaig adonar que quan més desaventurat sigui un pallasso molt millor. El pallasso que tothom estima és el que més fracassa, i jo en sé molt de fracassar. Tots hem de mirar quines limitacions tenim i saber-nos-les prendre amb humor".

Ser voluntari és un gest d'altruisme que va escàs avui en dia... "Si tots féssim algun tipus de voluntariat, tot aniria molt millor. Es tracta de donar el que ens agradaria rebre. A vegades, venim a veure persones que no tenen visites i sabem que ens estan molt agraïdes. Això satisfà molt i fa que dormim molt tranquils. Fer voluntariat enganxa, jo animaria a tothom a provar-ho i nosaltres els agafarem de la mà i els farem costat".