L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va recordar que a Vic s'han anat prenent i es prenen mesures perquè hi hagi menys interacció, però que les dades continuen molt altes, tant pel que fa a l'índex de contagi com al de rebrot. En aquest moment, va dir l'alcaldessa, "ens toca acompanyar i ajudar perquè les normes que ja tenim vigents i les que vinguin aconsegueixin evitar el col·lapse sanitari". Per això, Anna Erra va remarcar que cal responsabilitat i que des de l'Ajuntament es continuarà vetllant per minimitzar l'impacte econòmic i conviure amb les mesures sanitàries que pertoquin.

Imma Cervós, sots directora de la regió de la Catalunya Central de l'Agència de Salut Pública, va explicar que les dades s'estudien a partir de quinzenes. Per determinar la tendència de risc de rebrot (en quina situació es troba una determinada zona) es té en compte tant la incidència acumulada en 14 dies com la taxa de reproducció efectiva (RT), una variable que indica la capacitat d'infecció. "Com més ens allunyem de l'1, major és aquesta capacitat infectiva i a Vic en aquest moment la RT és d'1,6; aquesta situació ens preocupa perquè vol dir que una persona té una gran capacitat de contagi a l'entorn social". Per aquest motiu, els casos s'han d'aïllar bé i fer una correcta quarantena.

Segons dades facilitades per Cervós, "Vic té un índex de risc que se'n va a 2.229 i una incidència acumulada de 1.300". Amb tot, segons la sots directora de la regió de la Catalunya Central de l'Agència de Salut Pública, "els casos positius són molts i han anat augmentant però els tenim molt ben identificats, estan controlats en un entorn no contagiós". A Vic, la gran majoria de casos positius estan localitzats en l'àmbit social-familiar -per activitats fora del lloc de treball. En aquest sentit, i tenint en compte la RT d'1,6, "podríem parlar de transmissió comunitària i, per tant, hem de restringir molt tots els contactes socials fora del nucli familiar, laboral o escolar".

A banda de l'àmbit familiar, i de les residències -per protegir les persones més vulnerables-, cal posar especial atenció a l'entorn laboral perquè s'hi continuïn mantenint les mesures de control, "amb formació i informació tant per anar fins al lloc de treball com al mateix lloc de treball". En aquest punt, es va desmentir que la indústria càrnia sigui especialment un focus de contagi. "A les indústries càrnies d'Osona hi ha casos però no hi ha brots", va aclarir Cervós. "Tenim uns índexs elevats, però sabem on estan: en l'àmbit familiar, en el laboral i en l'entorn dels col·lectius vulnerables".

Pere Soley, gerent del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), va exposar que "estem en una situació controlada però estem arribant a un punt crític". D'una banda es treballa per contenir l'activitat provocada per la pandèmia i per l'altra es manté un pla d'activitat quirúrgica convencional, iniciada a finals de setembre. Fins ara s'ha pogut passar de disposar de 30 quiròfans per setmana a 50, compaginant-ho amb l'activitat pròpia de la COVID-19. "La nostra UCI està ocupada al 100% per COVID-19 i, si la tendència continua en augment, segurament s'haurà d'ampliar", va avançar Soley abans de concloure: "S'haurà de veure si la pressió es rebaixa per poder mantenir les dues línies assistencials".

Per la seva part, Rosa M. Morral, directora assistencial del CHV va dir que "estem en un equilibri fràgil" i que mentre es pugui es mantindran les dues línies assistencials". En aquest moment hi ha 70 pacients ingressats per COVID-19 a l'Hospital Universitari de Vic (HUV) i la UCI està tota plena per casos de COVID-19, amb una mitjana de 12 ingressos diaris. En aquest moment hi ha tres plantes de l'HUV amb malalts de COVID-19 "i l'obertura d'una quarta planta faria disminuir l'activitat quirúrgica". Des de la primera onada, al CHV hi ha hagut 745 ingressos, s'han visitat uns 1.500 pacients i s'han registrat 131 defuncions. Fins a dia d'avui s'han fet 16.700 proves PCR. Davant d'aquesta situació Morral va demanar a tota la població un compliment estricte de les mesures, ja que "els professionals donem el 200% i si hem d'obrir la segona UCI, haurem de parar activitat assistencial".

El director assistencial de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, Joan Espaulella, va explicar que en aquest moment en aquest centre hi ha una planta de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic totalment ocupada per 24 pacients de COVID-19. "Mentre es pugui es mantindrà l'activitat", així com també de moment es manté la consulta externa, per exemple. De fet, aquesta seria la situació desitjable, ja que deixar de fer-la "té conseqüències".

Des de l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Vic Sud, la seva gerent Marta Serrarols, va explicar que "fa moltes setmanes que estem tensionats, amb la maquinària al 200%", però també va assegurar que "estem fent molt bona feina i diagnosticant molts pacients". "El que falla és trencar l'activitat social i la sensació que això és poca cosa; un asimptomàtic no li dóna la importància que realment té aquesta malaltia, i en canvi quan van maldades van molt maldades", va assegurar Serrarols. La setmana passada, a l'EAP Vic Sud van fer 876 proves PCR i es van diagnosticar 240 casos. Aquesta setmana, en dos dies s'han fet 509 proves PCR i hi ha 78 persones diagnosticades, de manera que "segurament acabarem la setmana amb unes 300 persones diagnosticades". Serrarols va ser contundent al respecte: "Només ho aturarem amb la complicitat dels ciutadans, mantenir la distància i reduir l'activitat social són claus; si no som prou responsables per anar només de casa a la feina i de la feina a casa, serà molt complex".

Berta Bonay, directora de l'EAP Vic Nord, va afegir que "aquesta calma tensa, amb molta feina, no és cosa de 15 dies; des de Primària portem moltes setmanes amb aquesta sensació". Al CAP Vic Nord des del mes de març es va posar en marxa un equip de residències per vetllar per l'evolució de la malaltia a les residències, dues persones gestores COVID a les escoles i dues persones gestores COVID per fer un seguiment dels contactes. La setmana passada van començar a fer tests antigènics ràpids i, segons Bonay, han servit per adonar-se "que els casos creixen molt ràpid". Un 42% d'aquests tests, que només són efectius si es poden fer a persones amb símptomes en els primers cinc dies, són positius.