Amb motiu del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives (9 d'octubre), des de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic (HUSC) aprofitem per recordar la importància d'unes cures pal·liatives d'accés universal, per a totes aquelles persones que ho necessitin, independentment de quina sigui la seva malaltia, de l'edat o del lloc de residència. Amb aquesta idea, ens adherim al lema de la jornada d'enguany organitzada pel comitè de l'Aliança Mundial de Cures Pal·liatives: "No deixar ningú enrere, cures pal·liatives universals".

Cada any, prop de 350 pacients són atesos a la Unitat de Cures Pal·liatives de l'HUSC i a l'entorn de 250 pacients pal·liatius són atesos a domicili per l'equip de PADES. El nostre model d'atenció integral pal·liativa se centra en atendre les necessitats físiques, emocionals i socials de la persona derivades de la situació de malaltia, i s'adreça no només a pacients oncològics, sinó que "cal anar més enllà i garantir que també hi puguin tenir accés persones amb altres malalties cròniques", asseguren des de l'HUSC.

Un dels grans reptes del sistema és la implementació d'un model de cures pal·liatives col·laboratiu i coordinat entre els diferents nivells assistencials del territori, per donar una resposta adequada a aquests pacients més enllà de les unitats especialitzades com la de l'HUSC: "S'han d'integrar els equips especialitzats amb els equips generalistes de l'atenció primària, domiciliària i hospitalària, tots hi tenim un rol rellevant".

En els darrers anys, tant a l'HUSC com a la resta de Catalunya, el model ha avançat cap a estratègies d'identificació precoç: "Detectar de forma primerenca els pacients que necessitaran una atenció pal·liativa facilita poder planificar amb temps que aquella persona acabi tenint el recurs que requerirà, adaptat a les seves necessitats específiques". Quan l'atenció pal·liativa s'ofereix de manera precoç, ajuda a planificar l'atenció a partir dels valors i les preferències de la persona i facilita que rebi els tractaments més adequats al seu estat de salut. És important distingir entre les cures pal·liatives d'últims dies, amb l'atenció pal·liativa precoç.

L'embrió de les cures pal·liatives a Catalunya

L'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic va ser un dels centres on es va gestar el model de cures pal·liatives català actual, iniciat a Vic a finals dels anys 80. En el context d'un servei d'Oncologia comarcal, i amb relació amb l'atenció primària, es va iniciar l'any 1984 una experiència pilot d'atenció domiciliària de malalts terminals a Osona, que ja va mostrar resultats preliminars molt positius, especialment en la satisfacció de les persones ateses, el control dels símptomes i la reducció de l'ús de llits hospitalaris, com recull l'informe Model de Cures Pal·liatives a Catalunya. L'any 1985, alguns doctors catalans, entre ells el Dr. Xavier Gómez Batiste (aleshores gerent de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic) van viatjar a Anglaterra i van introduir-se en el model de Cures Pal·liatives anglosaxó del National Health Service i Sant Christopher's Hospice. Arrel d'aquella experiència, van emprendre la implementació de les cures pal·liatives a Catalunya (la segona comunitat autònoma que les va implantar després de Cantàbria). El 1989, es van crear les dues primeres unitats de Cures Pal·liatives de Catalunya que es van instal·lar a l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic i l'Hospital de la Santa Creu de Lleida (que seria trasllada a l'Arnau de Vilanova).

Un treball en xarxa per donar una resposta adequada en cada moment

Des de la creació dels equips específics de Cures Pal·liatives s'ha tingut clara la necessitat del treball col·laboratiu amb l'atenció primària, domiciliària i hospitalària. Les societats científiques també hi han jugat un paper clau en la potenciació de coneixements als professionals, com és el cas de la col·laboració amb la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic-UCC per promoure projectes de recerca i polítiques d'actuació per millorar l'atenció pal·liativa de persones amb malalties avançades.