Des de fa vuit mesos, l'Aurora agafa l'autobús cada matí direcció al Centre de dia El Nadal de Vic. Allà fa diferents activitats com ara pintar, exercicis per treballar la mobilitat, escoltar música, passejos a l'exterior del centre, veure pel·lícules, socialitzar, entre d'altres. Per fer-les, compta amb el suport de diferents professionals i disposa d'una atenció personalitzada.

Per l'Aurora, el Centre de dia és com la seva "segona casa", ja que, després de patir dos ictus entre el 2019 i el 2020, a El Nadal hi ha trobat "acompanyament, estima i felicitat". També l'ha ajudat molt el suport de les seves dues filles, a qui agraeix de tot cor ser-hi incondicionalment.

La primera embòlia va tenir lloc un dia que estava reunida amb la família. Es va aixecar de la taula perquè no es trobava gaire bé. Tenia la boca força tancada i no li sortien les paraules. Va ser un petit avís que, sortosament, no va tenir cap conseqüència important.

Del segon ictus se'n va adonar el seu net. Tot i que en un primer moment es trobava i reaccionava bé, seguidament la van traslladar a la Clínica de Vic perquè va començar a notar malestar. "No era del tot conscient de què estava passant", afirma la mateixa Aurora. Aquest segon ictus va durar molta més estona que el primer i va ser més dur.

Des de llavors, la mà li ha quedat immòbil, ha perdut una cama i necessita suport per fer algunes accions quotidianes, com ara anar al lavabo o vestir-se. Per si tot això no fos prou, quan l'Aurora es trobava enmig d'aquest segon succés, va agafar la COVID-19 i va patir la pèrdua del seu marit. Uns esdeveniments que li han canviat la vida per complet.

Tot i això, l'Aurora es defineix com una persona lluitadora i anima a les persones que hagin patit un ictus "a tirar endavant" i a "sobrepassar de la millor manera possible" la malaltia. Unes paraules carregades d'optimisme d'un testimoni colpidor, a qui hem volgut donar veu per visibilitzar aquesta malaltia cerebrovascular.