Un alt percentatge de persones que han patit per primera vegada un ictus presenten alteracions de l'equilibri i control postural poc després de l'episodi, fet que els provoca discapacitat i dependència en les seves activitats de la vida diària. Diversos estudis han demostrat que l'aplicació d'exercicis musculars d'estabilitat de la zona lumbar i pèlvica pot ser una bona estratègia per aquestes seqüeles. L'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic (HUSC) és un dels sis hospitals de Catalunya que participa en un assaig clínic que pretén comparar l'eficàcia de dues modalitats de fisioteràpia durant la rehabilitació d'aquests pacients en un centre sociosanitari.

Es tracta d'un dels projectes de recerca que va rebre una beca de la Fundació Marató de TV3 i que està coordinat pel Dr. Gerard Urrutia de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Hospital de Sant Pau i per la Dra. Rosa Cabanes de la Universitat Internacional de Catalunya: "Eficàcia d'un programa d'exercicis d'estabilitat del core en l'equilibri dinàmic en sedestació, control de tronc i rehabilitació funcional en pacients amb ictus subagut: assaig clínic aleatoritzat".

Liderem la inclusió de pacients a l'estudi

L'HUSC és l'hospital català que aporta més pacients a l'estudi. Entre 2019 i 2021, hi hem inclòs 31 pacients del total dels 105 que han estat atesos per ictus, una xifra que representa més del doble d'inclusions que la resta d'hospitals participants.

Per poder formar part de l'assaig clínic, cal que el pacient accepti i que compleixi uns criteris d'inclusió. Si són favorables, s'inclouen les dades a una plataforma que de forma aleatòria determina quin programa de rehabilitació concret seguirà aquell pacient: fisioteràpia convencional, rehabilitació basada en els exercicis d'estabilitat lumbar i pèlvica (Core Stability); o bé aquests exercicis específics i afegint l'electroteràpia (TENS). Durant cinc setmanes, el pacient segueix la pauta d'exercicis que li se li ha assignat, amb la supervisió dels professionals. Als tres i als sis mesos, se'ls fa seguiment per avaluar-ne els resultats.

Amb la rehabilitació es busca minimitzar els dèficits o discapacitats experimentades pel pacient que ha patit un ictus, així com facilitar la seva reintegració social. Està demostrat que el període perquè el sistema nerviós recuperi la major plasticitat possible és dins dels 3 - 6 mesos després d'haver passat un ictus (el major grau de recuperació neurològica del dèficit té lloc en els tres primers mesos i la recuperació funcional en els sis primers mesos). La zona lumbo-pèlvica és el centre de totes les cadenes cinètiques del cos i l'aplicació d'exercicis musculars d'estabilitat d'aquesta zona pot ser una bona estratègia per millorar el control del tronc i l'equilibri.

Aquest treball de recerca es desenvolupa al llarg de tres anys i hi participen conjuntament l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau, la Universitat Internacional de Catalunya, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, l'Hospital Sociosanitari Pere Virgili, la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Hospital de la Santa Creu de Vic, la Fundació Salut i Envelliment de la UAB i l'Institut d'Investigació Sanitària BioCruces de Biscaia. El projecte ha rebut una subvenció de 199.412,51 euros del Patronat de Fundació Marató de TV3.