El Paranimf té capacitat per a 250 persones i acollirà els principals actes acadèmics i culturals de la Universitat. A més, l'equipament disposa d'una sala annexa, la Sala Gòtica, que s'ha reformat com a espai polivalent per acollir exposicions, conferències i altres actes de petit format. Ambdues sales es posaran a disposició de les entitats del territori perquè hi puguin celebrar activitats i esdeveniments.

El projecte de restauració ha estat una iniciativa conjunta de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, la FUB (UVic-UCC) i l'Ajuntament de Vic. A més, ha comptat amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat i amb una subvenció de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social ‘la Caixa’. En el procés ha estat cabdal la participació de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, propietària de l'espai i que l'ha cedit a la universitat. L’espai serà d’ús compartit. 

Jornada de portes obertes

Per donar a conèixer els nous espais, el 21 d'octubre a la tarda (de 16 a 19 h) i durant tot el dissabte 22 d'octubre (de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h) tindran lloc unes jornades de portes obertes. Es podrà visitar el Paranimf, la Sala Gòtica i el Claustre de la Casa Convalescència, on s'han instal·lat uns panells informatius sobre la història de l'edifici i el seu procés de restauració. 

Una joia del Barroc

L'església de la Santa Creu la va construir a mitjan segle XVIII el mestre d'obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l'hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l'espai amb l'annexa Casa de Convalescència, avui seu del Rectorat de la UVic-UCC, de la Fundació Universitària Balmes, d'altres serveis universitaris i de Creacció.  

Era una època d'expansió de la ciutat i de donar forma a l'eixample barroc i a l'antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d'edificis que conformen l'església de la Santa Creu, l'hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. A més, són el testimoni d'un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de  l'adopció de solucions innovadores i de la creació d'un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d'obres i escultors d'aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.

L'església de l'Hospital de la Santa Creu té una nau única de gran volum, fraccionada en quatre trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment. A l'interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l'anell de la cúpula del transsepte i marquen l'arquitectura general de l'espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l'austeritat del conjunt.  

La família Morató va deixar la seva empremta en molts altres edificis propers com monestirs, santuaris, hospital, i d'altres edificis civils, però pocs es conserven sense modificacions irreversibles de la seva arquitectura original. L'església de l'Hospital de la Santa Creu, conjuntament amb la Casa Convalescència, n'és un dels pocs exemples, que cobra més valor encara arran de la restauració i adequació de l'església i la Sala Gòtica. El conjunt queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d'interès local.