La Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic compta amb la taradellenca Montse Bosch i Coma com a voluntària. Ella es dedica al món dels residus, però té formació en el sector. Amb la voluntat de fer un canvi de mirada, després de superar un càncer, va cursar un Màster en Atenció Pal·liativa Integral a Persones amb Malalties Avançades.

És la primera voluntària d'aquest nou projecte d'acompanyament. Una persona que actua de manera totalment desinteressada, generosa i constant, dedica part del seu temps al servei de les persones que es troben hospitalitzades en un procés de malaltia avançada o en situació final de vida i les seves famílies. Aquesta complementa la tasca de la resta de professionals esdevenint una peça clau. Dona resposta a necessitats psicosocials per aconseguir que l'estada a la unitat es pugui afrontar d'una manera més agradable, digna i serena.

Els objectius que persegueix l'acció voluntària en atenció pal·liativa són: millorar la qualitat de vida i el benestar d'aquestes persones i les seves famílies, oferir acompanyament, alleugerir el patiment, afavorir el descans físic i emocional del cuidador principal, prevenir l'aparició de possibles problemes emocionals derivats de la situació de malaltia, facilitar la ventilació emocional, oferir espais de distracció i prevenir situacions crítiques de soledat i aïllament.

En definitiva, es tracta d'un programa que pretén consolidar-se i continuar creixent per oferir atenció i acompanyament individualitzats, a través de persones voluntàries que es trobin en constant coordinació amb l'equip professional de la unitat.

Entrevista a la voluntària Montse Bosch

Montse, per què ser voluntària?

Aquesta inquietud es desperta a partir de la meva experiència personal. Vaig tenir l'oportunitat de tornar a néixer l'any 2011, després de superar un càncer que m'ha ensenyat molt i que m'ha regalat moltíssim. M'ha obert la possibilitat de fer un canvi de mirada a la vida.

Durant aquell període de malaltia vaig sentir-me sola, tot i estar envoltada de molta gent que m'estimava i em cuidava. El meu cor estava bloquejat, doncs no podia expressar els meus sentiments, les meves pors, els meus pensaments. Si ho hagués verbalitzat sentia fer mal a la meva família i als meus amics. Ningú no podia sostenir les meves paraules!!!! És per això que callava i callava, i sentia molta tristesa per no poder parlar obertament amb ells, precisament ells que m'estimaven tant i tant!!!

Què era més dolorós? La meva malaltia o el meu silenci?

Com has arribat fins aquí?

Escoltant el meu cor, sentint les meves emocions, estant molt atenta al que la vida m'ofereix i agraint cada dia el que tinc. Hi ha persones molt boniques que m'han fet de mirall, que m'han ensenyat moltíssim i que m'han obert el seu cor.

He après que quan la vida et mostra patiment i vivències doloroses només podem sostenir-les amb grans dosis d'AMOR, d'humilitat, de generositat, d'efecte, de petons, d'abraçades, d'amistat, de comprensió i acceptació.

En aquest moment de la vida, vaig sentir el meu propòsit.

Què vol dir per tu ser voluntària?

Connectar amb el meu cor i connectar amb la vida.

Sentir que puc oferir un espai d'escolta, de mirada, d'obertura, de conversa, de sentiments, d'emocions, és sentir que he pogut alliberar una part d'allò que vaig callar.

Vull oferir a totes aquelles persones que necessitin, l'oportunitat de poder viure el patiment amb amor i des de l'amor.